EL TEMPS..

EL TEMPS.

Ara fa força dies, per no dir mesos, que no escric al blog i tot i que sembli una excusa, es que he de dir que no he tingut gaire temps per reflexionar i escriure. Vaig tota la setmana fent coses, assaigs, reunions i feina... i no trobo un forat. Es per això, que avui que he tingut unes hores per a mi, m’ha fet gracia parlar d’això, del TEMPS.

Com a paraula “temps” podríem dir que existeixen  molts significats com per exemple el temps meteorològic, però me decidit més per un significat mes intangible, el temps com a concepte físic que l’ experimentem tots cada dia però resulta molt complicat de definir... Proveu de definir-lo....

El concepte temps a mi personalment m’agrada molt. Hi trobo un significat molt positiu per que l’associo a activitats que m’agraden i l’utilitzo per omplir amb tot allò que m’agrada  com per exemple  temps per passejar, temps per aprendre, temps per dormir,  temps per no fer res, temps per quedar amb els amics/familiars i fins i tot temps per treballar.

Si utilitzem aquest “temps” es que podem dir que omplim hores, minuts i segons de la nostra vida fent coses que ens omplen (algunes mes que d’altres) i en resum podem dir que som mes vius que mai. Els rellotges i calendaris ens ajuden a comptabilitzar aquest temps, però com i de quina manera l’omplim es cosa nostra.

Malauradament, quasi cada cop que ens passa alguna cosa no esperada o fins i tot dolenta, la gent ens sol dir “no pateixis deixar passar el temps” i es per això que moltes vegades la paraula temps li donem un sentit també negatiu...i  s’ha de dir que tot i que semblin frases que diem per que l’altra persona es senti mes be, son una veritat com un temple!!

Tots segur que en algun cop o altre de la vostra vida us haureu trobat en alguna situació on creieu que no serà fàcil sortir-ne,  però poc a poc els dies van passant  i el temps ens ajuda a pair les coses i a veure-les d’una manera diferent. Ens fa reflexionar, consultar i ens deixa veure que dia darrere dia, aquella situació que no hi veiem una sortida, no sols en te una ,sino que ens deixa veure que te varies opcions de sortida. Es impressionant veure com una situació que avui es veu negra , amb pocs dies la pots anar veient de varis colors, tot es qüestió de donar-nos temps. 

A vegades ens certes situacions ens agradaria que ens diguessin ara mateix quin numero de dies, mesos o anys hem de passar per superar alguna situació, quina quantitat de temps necessitem  per  veure-ho tot mes clar... però suposo que si algú ens ho pogués dir no tindria l’efecte curatiu que te en nosaltres. No creieu?  En fi que actua com una medicina, això si, depèn de molts factors.

En definitiva, no tenir gaire temps per una cosa no vol dir que no tinguem temps. El cert es que  pel motiu que sigui, a vegades gastem aquest temps per altres coses que en aquell instant en necessiten mes que d’altres, i per aixó sembla que no tinguem temps... Segur que hi ha dies que ens agradaria que el dia tingues 40hrs per omplir-lo de tot allo que volem fer...

Jo nomes us recomano d’utilitzar el temps al màxim, no deixar-ne perdre ni un minut,  ja que si en perdeu una mica, aquest ja no el podreu recuperar, per a mi es la única pega que li trobo!.

LA MEVA GENT.

Avui conduint el cotxe cap a Agramunt i escoltant per la radio un CD de fa força anys, m’han vingut al cap un munt de persones les quals fa temps que no en se res  però les quals hem van fer passar molt bones estones. Arran d’això,  he decidit escriure sobre totes elles. Es per això que vull dedicar aquesta reflexió a totes les persones que fins ara heu passat per la  meva vida, ja que tots vosaltres en certa part, heu fet que sigui la persona que soc  i com diu una cançó del cantant Eros Ramazzoti: “Gracias por existir”.

Per començar i explicar-me una mica millor, us vull posar un exemple: Si agafem la llavor d’una flor i aquesta la plantem en un test, segurament, si es donen les condicions optimes de climatologia al cap d’uns mesos sortirà la flor. Ara be, i si agafem una segona  llavor la posem en un test molt més gran, amb mes nutrients, a més a mes li dediquem més atencions, el sol li toca just quan ella ho necessita, i fins i tot les plagues i insectes que li arriben són les adequades per fer-la més resistent.. Com serà aquesta flor?? De segur que sortirà una flor, però, creieu  que sortirà una flor com l’altra que hem plantant a l’altre test. Jo crec que no!  Doncs igual que podem fer que una flor surti diferent d’una altra, per que rep més vitamines, nutrients i atencions, les perdones tenen una funció similar amb nosaltres actuant com a vitamines, nutrients i fins i tot com a plagues. Així com les mateixes flors, crec, que es la forma en que les persones es tornen amb qui són,amb el temps.

Tots vosaltres i fins i tot aquells que alguna vegada heu fer que perdés els nervis, que sapigueu que heu anat aportant granets de sorra al meu petit test  i per tant heu participat sense voler, en construir la persona que soc ara i això  per la part que hem toca s’ha d’agrair.

Us proposo que agafeu i feu un llistat amb TOTS els noms de les persones que recordeu, podeu mirar el mòbil, i que hagueu conegut, en més que tres paraules, al llarg de la nostra vida. Hi tenen cabuda aquells que vau conèixer  per unes vacances i encara saps d’ells de tant en tan, els que compartíeu estones en una parada de bus/metro, la venedora d’una tenda que hi anaves sovint, els companys de l’escola, una parella que vas conèixer en un concert, companys de feina, persones que hagis compartit un curs, en una associació... I després d’uns dies  mireu-vos de nou la llista i els noms. Que podeu recordar de cada una d’elles? Us quedareu parats del noms que haureu anotat i dels fulls que haureu omplert.

 Alguns podreu estar pensant que a priori no teniu tanta gent per anotar però si us ho preneu amb tranquil·litat veureu que surt sol. Per exemple, hi tots aquells nens/es que van compartir amb vosaltres l’època de l’escola? Universitat? I aquells que heu anat coneixent gracies a participar en alguna activitat? Esport? I aquells que heu anat trobant a mida que treballàveu en algun lloc? I els amics dels teus amics que heu anat coneixent amb el temps?... SUMA I SUMA I SUMA...

 Hi ha gent que després dels anys encara estan al nostre costat i no fallen mai, i d’altres, que han format part de la nostra vida en alguna època concreta, on ara no hi tenim cap contacte o poc. Tota aquesta gent, encara que no ens en donem compte, ens han lliurat de forma gratuïta una petita aportació a la nostra pròpia “llavor”. Penseu que l’esser humà es com una esponja, així que tots tenim en certa part, part de tots els que hem anat coneixent pel cami!

 En resum, penso que tenim sort de tenir la possibilitat d’anar coneixent gent al llarg de la nostra vida, ja que tots i cada un d’ells ens aporten coneixements, opinions, d’altres aporten la primera oportunitat de creure en nosaltres, d’altres ens fan passar males estones, però després ens fan més forts en un futur, d’altres aporten  somriures i tranquil·litat, d’altres donen l’abraçada de suport quan cal, d’altres no fallen mai encara que a vegades la puguem pifiar, d’altres fan que pensem i reflexionem,  i fins i tot d’altres diuen que tenen ganes de veure’ns després d’anys.

Així que per acabar només puc donar-vos un consell que jo intento seguir: Seguir sumant!!!

SOMNIS I.

Quan es parla de somnis podríem escriure REFLEXIONS varies tractant temés com: Que son els somnis? Per que somiem?  Quina explicació tenen....Però jo aquesta vegada me decantat per la banda  de “Somiar Despert”. 

Primerament: Que es somiar??? Us adjunto una definició que he trobat per internet i m’ha fet gràcia:

1.   El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm. Viquipèdia

Jo no estic del tot d’acord amb aquesta definició, ja que crec que l’ esser humà, a diferencia dels altres animals, pot somiar no tant sols quan dorm, sino que també ho pot fer quan esta despert i a més a més, ser-ne conscient de que ho esta fent. Alguns dirien  que això es “imaginació” i potser tenen rao, pero quina es la diferencia??

Per exemple jo, alguna vegada me trobat somiant que estic de vacances en una platja paradisíaca tipus Maldives amb palmeres tocant a la sorra  i veig el mar amb una aigua blau-verd... i mi veig allà estirada i sento les onades...i això que no hi he estat mai de veritat...

Es curiós, no?  Estic imaginant o Somiant??

Reconec que sóc una “somiadora”, tant si dormo com si estic desperta i m’agrada  per que em trasllada en llocs i situacions les quals possiblement no mi trobaré mai. Aquests mesos que no he treballat, al tenir més temps per a mi, he tornat a recuperar aquest privilegi de tenir més temps per somiar. Molt sovint son somnis que em plantejaven situacions com....Que hauria passat si hagués.....??? I d’altres em trobo essent una altra persona i vivint una altra vida que no es la que tinc...  Aquestes situacions moltes vegades  ens ajuden a reflexionar i a prendre decisions i ser valents  i d’altres vegades t’ajuden a donar un punt de motivació que ens falta. 

El “privilegi” de ser uns somiar-truites, al qual hem referia anteriorment, crec que tots els tenim innat encara que molts puguin pensar que no.  Per exemple:  I quan érem petits??? Jo recordo que en aquella època  hem passava hores i hores somiant o imaginant coses fantàstiques, histories surrealistes mentres jugava amb els amics... I vosaltres?

També a vegades recordo quan els grans ens preguntaven: I tu, que vols ser de gran?? Llavors recordo que tots contestàvem  “ Jo de gran vull ser...”  i  volíem ser tot allò que ens agradava com ara cantant, ballarina, artista, pintor, futbolista, astronauta, policia, bomber i fins i tot algú volia ser superheroi....  o també algunes vegades dèiem alguna professió que ens recordava alguna persona coneguda, la qual ens volíem assemblar com ara professors, doctors.... Que ha passat amb aquells somnis???

I quan agafàvem les nines, els playmovils, els indis i vaquers o trossos de fustes  i en 5 minuts i quatre enredos de casa muntàvem una pel·lícula que ni Steven Spielberg?? Que no somiàvem ser algú altre i viure experiències diferents en aquells moments?

Es per això que m’ agrada tant somiar!!! Sempre treu la part més creativa i imaginativa de nosaltres i com que cada cop la tenim mes adormida val la pena tornar a recuperar-la i tornar a ser “petits” de tant en tant, per que segur que veurem les coses d'un altre color.

Es per tot això que crec que somiar despert  es una activitat molt sana i molt motivadora i proposo fer un petit exercici de retorn a la infantesa que he trobat:  

Durant uns 10 minuts agafa 2 joguines que tinguis per casa i tu seràs el guionista, director i protagonista d’una pel·lícula i per tant, pots decidir  allò que et vingui de gust ... Així que torna a SOMIAR com quan erets petit i  deixa volar la Imaginació:

·         Com vols que sigui el teu protagonista? Alt, baix, ros, castany...

·         Quina actitud i caràcter tindria?

·         Quina professió tindria? On viuria? Estaria sol?

·         Quin argument principal tindria la pel·lícula?

·         Hi apareixen personatges dolents? Com actuaria el teu personatge?

·         Com vols que acabi el teu protagonista.

Ja que es un exercici per somiar i imaginar aprofiteu i sumeu-hi tot allò en el que heu somieu algun cop...  Es gratis i mai se sap!

Frase de Walt Disney:  “Si creus fermament en els teus somnis, corres el risc de que es converteixin en realitat algun dia”. 

----------------

Version Castellano

SUEÑOS I.

Cuando se habla de sueños podríamos escribir REFLEXIONES varias tratando temas como : Que son los sueños ? Porque soñamos ? ¿Qué explicación tienen .... Pero yo, esta vez me  he decantado por " Soñar Despierto " .

Antes de empezar: Que se soñar ? ? ? Os adjunto una definición que he encontrado por internet y me ha hecho gracia :

1 . El sueño es un proceso imaginativo de la mente que tiene lugar mientras el sujeto duerme . vikipedia

Yo no estoy del todo de acuerdo con esta definición , ya que creo que el ser humano , a diferencia de los otros animales , puede soñar no sólo cuando duerme , sino que también lo puede hacer cuando está despierto y además , ser consciente de que lo está haciendo. Algunos dirían que esto se " imaginación" y quizás tienen razón , pero ¿cuál es la diferencia ?

Por ejemplo yo , alguna vez me he encontrado soñando que estoy de vacaciones en una playa paradisíaca tipo Maldivas con palmeras junto a la arena y veo el mar con un agua azul-verde ... y me veo allí estirada y hasta siento las olas ... y eso que no he estado nunca de verdad ...Es curioso, no ? Estoy imaginando o soñando ?

Reconozco que soy una " soñadora " , tanto si duermo como si estoy despierta y me gusta por que me traslada en lugares y situaciones a las que posiblemente no me encontraré nunca. Estos meses que no he trabajado , al tener más tiempo para mí , he vuelto a recuperar este privilegio de tener más tiempo para soñar . Muy a menudo son sueños que me planteaban situaciones como .... Que habría pasado si hubiera ..... ? ? ? Y otros me situan siendo otra persona y viviendo otra vida que no es la que tengo ... Estas situaciones muchas veces nos ayudan a reflexionar,a tomar decisiones y ser valientes y otras veces nos ayudan a dar un punto de motivación que nos falta .

El " privilegio" de ser unos "soñadores", al que me refería anteriormente, creo que todos los tenemos aunque muchos puedan pensar que no. Por ejemplo : Y cuando éramos pequeños ? ? ? Yo recuerdo que en aquella época me pasaba horas y horas soñando o imaginando cosas fantásticas , historias surrealistas mientras jugaba con los amigos ... Y vosotros ?

 También en ocasiones recuerdo cuando los mayores nos preguntaban : ¿Y tú , que quieres ser de mayor ? Entonces recuerdo que todos contestábamos "Yo de mayor quiero ser ..." y queríamos ser todo lo que nos gustaba como cantante , bailarina , artista , pintor , futbolista , astronauta , policía , bombero e incluso alguien quería ser superhéroe .. .. o también algunas veces decíamos alguna profesión que nos recordaba alguna persona conocida, a la qual nos queríamos parecer como profesores, doctores .... Que ha pasado con esos sueños ? ? ?

Y cuando cogíamos las muñecas , los playmovils , los indios y vaqueros o trozos de maderas y en 5 minutos y cuatro trastos de casa montábamos una película que ni Steven Spielberg ? Que no soñábamos ser otro y vivir experiencias diferentes en esos momentos ?

Es por todo esto que me gusta tanto soñar ! Siempre saca la parte más creativa e imaginativa de nosotros y como cada vez la tenemos mas dormida vale la pena volver a recuperar y volver a ser "pequeños" de vez en cuando , por que seguro que veremos las cosas de otro color .

Es por ello que creo que soñar despierto es una actividad muy sana y muy motivadora y propongo un pequeño ejercicio que he encontrado de retorno a la infancia  :

Durante unos 3 minutos , tú serás el guionista , director y protagonista de una gran película y por tanto, puedes decidir lo que te apetezca ... Así que vuelve a SOÑAR como cuando eras pequeño y deja volar la imaginación :

· ¿Cómo quieres que sea tu protagonista ? Alto , bajo, rubio , castaño ...

· ¿Qué actitud y carácter tendría?

· ¿Qué profesión tendría? Donde viviría ? Estaría solo?

· ¿Qué argumento principal tendría la película ?

· Aparecen personajes malos? Como actuaría tu personaje ?

· Como quieres que termine tu protagonista .

Ya que es un ejercicio para soñar e imaginar aprovecha y suma todo aquello en lo que has soñado alguna vez ... Es gratis y nunca se sabe!

Frase de Walt Disney : " Si crees firmemente en tus sueños , corres el riesgo de que se conviertan en realidad algún día" .

FELICITATS / FELICIDADES.

(versió català)

Bon vespre a tots/es!

Avui, Dijous 20 de Març 2014,us he de ser sincera, no tenia previst escriure aquest article però arran de veure que avui ha sigut un GRAN dia per varies coses, he  decidit a ultima hora que us volia felicitar per varis motius:

• -          El primer: Felicitar-vos per que avui es el 1er dia de la Primavera.

Si, Si..ja hem canviat d’estació  i com diuen “La Primavera ,la sangre altera” i bona falta que ens fa ens aquests temps i sobretot per a tots aquells que el sol i la calor son més vitamínics que tot un camp de tarongers.

Dedicar 2 línies de suport a tots els que teniu alguna al·lèrgia al pol·len, altres plantes o no suporteu la calor, ja se que esteu llegint això una mica reticents, però us he de dir que per a mi es la millor estació de l’any i “ojala” us pugui transmetre tota la força i “bon rollo” que m’aporta.

• -          El segon: Felicitar-vos per que avui es el Dia Internacional de la Felicitat.

Alguns possiblement ja ho haureu escoltat en tertúlies televisives o a la radio, però tot i així, i sobretot per tots aquelles que no ho sabíeu fins ara, crec que es un gran motiu per felicitar a tothom.

 Els que estigueu pensant que “avui per a mi no ha sigut un dia feliç”, no patiu, encara queden unes hores per que acabi el dia i teniu temps per que encara alguna persona us faci una trucada inesperada, alguna persona que aprecieu us enviï un missatge que us faci riure, que us trobeu amb algú al carrer o a qualsevol lloc i us doni una bona noticia...  Així que  segur que quan aquesta pròxima nit us poseu al llit, si feu 5 minuts de reflexió abans d’apagar els llums, segur que us vindran al cap aquelles imatges, moments  o paraules  que us hauran passat  durant el dia i que hauran fet d’aquest dia un dia únic. Potser no seran moment inoblidables però de segur que us hauran fet sentir be. I sentir-se be no es ser FELIÇ?

Segur que mes d’un de vosaltres avui haureu contribuït a fer que per algú altre sigui un dia Feliç, així que per als meus, moltes gràcies.

• -          El tercer i no per ser l’últim es el menys important, es felicitar-vos per seguir aquest Blog i deixar-me escrits els vostres comentaris o alguns que m’ho envieu per Mail. De tot cor us dic que són de molta ajuda i gratificants i m’alegro veure que tothom te reflexions, sols fa falta dedicar-nos una mica més de temps.
• 
  
  

                                      

ESPERO QUE AVUI HAGUI ESTAT UN GRAN DIA PER A TOTS!!

----------------------------------------------------------------------------------------------

(Versión Castellano)

Buenas  noches a Todos /as !

Hoy , Jueves 20 de Marzo 2014, he de ser sincera , no tenia previsto escribir este artículo pero a raíz de ver que hoy ha sido un GRAN día por varias cosas , he decidido a ultima hora que quería felicitaros por varios motivos:

• El primero: Felicitaros por que  hoy es el 1er día de la Primavera .

Si , Si .. ya hemos cambiado de estación y como dicen "La Primavera , la sangre altera" y buena falta que nos hace en estos tiempos y sobre todo para todos aquellos que el sol y el calor son más vitamínicos que todo un campo de naranjos .

Dedicar 2 líneas de apoyo a todos los que tienen alguna alergia al polen , otras plantas o no soportáis el calor , ya que segur que estais leyendo esto un poco reticentes , pero tengo que decir que para mí es la mejor estación del año y " ojala " os pueda transmitir toda la fuerza y ​​"buen rollo" que me aporta.

• El segundo : Felicitaros por que hoy es el Día Internacional de la Felicidad .

Algunos posiblemente ya lo habréis oído en tertulias televisivas o en la radio, pero aún así , y sobre todo para todos aquellos que no lo sabíais hasta ahora , creo que es un gran motivo para felicitar a todo el mundo.

Los que estéis pensando que " hoy para mí no ha sido un día feliz " , no os preocupeis , aún quedan unas horas para que termine el día y teneis tiempo por que todavía alguna persona os haga una llamada inesperada , alguna persona que aprecieis os envíe un mensaje que os haga reír , que os encuentreis con alguien en la calle o en cualquier lugar y os dé una buena noticia ... Así que seguro que cuando esta próxima noche os pongais en la cama , si estais 5 minutos de reflexión antes de apagar las luces , seguro que os vendrán a la cabeza aquellas imágenes , momentos o palabras que os habrán pasado durante el día y que habrán hecho de este día un día único . Quizá no serán momento inolvidables pero seguro que os haran hecho sentir bien . Y sentirse bien no es ser FELIZ ?

Seguro que más de uno de vosotros hoy habra contribuido a que para alguien sea un día feliz, así que para los mios , muchas gracias .

- El tercero y no por ser el último es el menos importante , os felicito por seguir este Blog y dejarme escritos vuestros comentarios o algunos que me enviais por Mail . De todo corazón os digo que son de mucha ayuda y gratificantes y me alegro ver que todo el mundo tiene reflexiones , sólo hace falta dedicarnos un poco más de tiempo .

ESPERO QUE HAYA SIDO UN GRAN DIA PARA TODOS !

SI, SI o SI!!!!! POSITIVISME

Bona tarda  a tots /totes....

Aquest dies he estat refredada. No un refredat d’aquells de quedar-te al llit amb febre tot el dia o anar a visitar el metge, però si un refredat important  d’orelles. D’orelles??  Doncs si, com alguns be sabeu jo pateixo molts de les orelles en aquests casos (refredats) i en casos mes extrems perdo parcialment  l’oïda durant uns dies.

Doncs, l’altre dia a classe, mentre el professor explicava el temari, jo intentava estar el màxim d’atenta al que deia, però sincerament ho sentia tant malament i fluix, que hagués necessitat un altaveu per poder-ho seguir be. Es una mica molest voler estar al cas i no poder.  Jo, tot i així, li vaig posar voluntat i gràcia, i li vaig anar preguntant alguna cosa que no sentia a la companya tot fent conya de la meva limitació. Vam riure molt. La qüestió era no perdre res de la lliçó!!

Vull creure que quasi be tothom en més  d’una vegada, quan us heu trobat malament heu tingut el pensament negatiu de:  I si hem quedo així?? I si això serà per sempre i no te cura?.  

Doncs gràcies a les classes que estic fent aquest dies, he vist que s’ha de pensar més en “positiu”.  Sempre hi ha algú que ho esta passant molt més malament que nosaltres, així que a vegades cal pensar en això per superar-ho .  Per això primer vaig preguntar-me: Com s’ha de fer per ser Positiu? 

• Primerament veure el  got mig ple, encara que a vegades ens fasin creure que hi ha un forat al cul del got, on es van colant petites gotes.

• I seguidament, si estudiem a fons, els moments/accions on hem pensat/actuat negativament, de segur que veurem que ens haura servit per aprendre alguna cosa bona.

 Doncs jo crec, personalment,  que he començat aplicar-ho força be, ja que aquests dies al no sentir-hi del tot, he après alguna cosa: M’he escoltat molt més a mi mateixa i també he escoltat molt més als altres.
 O sigui, he estat més atenta que mai a tot el que deia la gent. A més, al haver d’estar més atenta per no perdrem les conversacions i comentar la jugada,  feia que jo no parles tant (que ja costa de callar-me) i prengués les  paraules com a més importants.
Veieu com ja es aquesta una manera de veure-ho positiu??

Gràcies a la meva sordesa temporal, he après a parlar com si parles tipus “walkie-talkie”(que ja costa aconseguir-ho):  tu primer parles i jo t’escolto, jo després parlo  i tu m’escoltes!!

El positivisme crec que es una filosofia de vida, on alguns pocs ho tenen molt arrelat en ells mateixos i que els altres algunes vegades envegem. Però, Sabeu que això no es genètic?? I sabeu que treballant-ho cada dia una mica es pot arribar aconseguir que sigui un model de vida??

• Segons la “Llei de l’atracció” diu que lo similar atrau a lo simila. Així que si pensem cada dia en positiu i ens envoltem de gent positiva, ja serà un 1er pas per que se’ns encomani aquest positivisme.

Per poder començar a ser més positius, podem de fer alguns exercicis que recomanen.
Us els comento per si us poden interessar i els voleu practicar:  

1. -          Fer una llista de coses/activitats on ens sentim contents i feliços  nosaltres mateixos.  En resum on ens sentim be. Això ens anirà molt be en moments complicats i/o de “bajon” quan li fem una ullada i ens ajudarà a tornar  a l’ “onda correcta”.  (Per exemple: Anar a la platja a l’estiu hem fa sentir molt be...).
2. -           Fer una llista o escrit on redactar-hi diàriament :  “Avui ha sigut un gran dia per...” (millor abans d’anar a dormir). Penseu que tots els dies tenen coses bones, així que No si valen excuses. (Per exemple: Avui ha sigut un gran dia per que he après a com entrar assentaments al programa de comptabilitat..).
3. -          Complir   “petits objectius diaris”. Amb això em refereixo a no dir sempre “m’agradaria fer...” sino..” vaig a fer...”. Són petites coses quotidianes que sempre diem que volem fer, però sempre hi busquem excuses o ens fa mandra. Segur que si busquem un dia el qual ens vam proposar un repte (gran o petit) i el vam assolir, recordarem que al acabar ens vam sentir que podiem amb tot!! (Per exemple: Avui caminaré 20 minuts més al treure el gos al mitgdia per tal de fer més esport...)

Es bo que si volem ser “POSITIUS”.......Recordem que...

“ La persona que emet pensaments positius, activa positivament el món que l’envolta i atrau resultats positius”. Dr. Norman Vicent Peale.

Com va dir l'Obama: “YES WE CAN!!

L' Era de la COMUNICACIÓ?

Hola de nou!!

Diàriament ja sigui a través de la televisió, dels diaris, a les classes o pel carrer... sentim   que estem immersos dins l’era de la comunicació. De fet, més que l’era de la comunicació ens diuen que estem en l’era de l’informació o l’era Digital. Utilitzen a vegades el tema comunicació per englobar-ho tot junt, però jo avui dedico aquesta reflexió a la part de la comunicació verbal.

Personalment penso que el fet de poder-te comunicar ràpidament i a l’instant amb persones que estan tant a 2mtrs com amb aquelles que estan a 10.000km esta molt i molt be. I tot gràcies a les noves tecnologies.

Ara be, potser si que personalment crec que aquesta “nova era” esta portant a l’extinció de la VEU en la COMUNICACIÓ entre els essers humans. Ja que el lleguatge esta desapareixent.

Per que dic això? Sona una mica radical i potser nosaltres i els nostres fills no ho veurem, però poc a poc tinc la sensació que en un futur, els humans acabaran parlant telepàticament sense necessitat de moure’s ni fer gestos ni de PARLAR. com ens mostren a les pelicules d'extraterrestres. I tot ens ho haurem fet nosaltres solets!!

Si fem una mirada enrere, fins fa no gaires anys, quan volies quedar amb un amic, el trucaves i desprès d’uns minuts parlant quedaves amb ell. A més, normalment solies aprofitar aquests minuts per preguntar alguna cosa personal i/o fer una mica el xafarder encara que sabíem que en poca estona ens veuríem en algun bar. La qüestió era xerrar i xerrar...

 Amb l’aparició dels mòbils i dels missatges de text pel mòbil vam començar a canviar. Aquelles trucades per quedar ara quedaven amagades darrera d’un missatge o varis (si la conversació era llarga)...però ja no ens trucàvem. Creiem que era més ràpid i senzill que fer una trucada.. A més a més en aquell moment recordo que molts coneguts hem deien no hem truquis al Mobil que surt més car, envia’m un SMS!!!  I ara passat uns anys, les tarifes de mòbils i de telèfon fix han fet que trucar sigui la forma més econòmica que hi ha per comunicar-nos  i justament es l’opció que menys fem servir amb els nostres telèfons.??!!  Us heu fixat??

Jo personalment trobo a faltar el trucar i parlar directament amb les persones més sovint i no rebre o enviar tants missatges o whatsApp. Per a mi, es i seguirà sent  IMPOSSIBLE saber com esta d’ànims o com es troba una persona a traves d’un missatge de text, no creieu??

Últimament m’estic donant compte que les persones ens abracem i parlem  cada cop menys entre nosaltres, ja sigui amb els pares, amb els amics, les nostres parelles i fills (els que en tingueu). Veig que la tendència es més al fet de perdre 1/2 minuts per escriure un missatge de text a traves d’una APP i posar-hi caretes i dibuixos, a  perdre1/2 minuts per poder fer un truc i sentir la veu d’aquella persona en viu.

 El nostre nou comportament (inclosa jo) “gràcies” a les noves tecnologies crec que cada cop es menys d’esser humà. Amb això vull dir, que crec que  si alguna cosa ens va fer diferent dels altres animals, a part que gracies a la evolució ens vam fer més intel·ligents i guapos (alguns més que altres)... va ser el fet de poder-nos comunicar amb un llenguatge i cada cop l’estem utilitzant menys. Es una llastima!

Aquesta reflexió hem va venir al cap fa pocs dies quan un dia vaig posar-me en una xarxa social i molta gent escrivia felicitant a una persona que feia el seu aniversari. Vaig veure que molts d’aquells que felicitaven aquella persona eren amics i familiars, amb el que vull dir que no eren coneguts de feia 2 dies. En aquell moment hem vaig dir: Mira com ens hem tornat que en lloc de trucar aquella persona i felicitar-la de veu o fins i tot quedar-hi per fer una copa, preferim no perdre més que 1 minut i  escriure un trist i fred missatge de text.  I lo més fort es que ens quedem a gust i tranquils pensant que ja hem quedat be. Però, si estimem aquella persona, no seria més normal que volguéssim dir-li de veu???

Tinc la sensació que l’esser humà s’està emmandrint a l’hora de  comunicar-se verbalment, que preferim posar-nos darrera d’una pantalla i enviar un missatge, a parlar de tu a tu..  i possiblement sino hi possem una mica de la nostra part, això acabi per arribar a la meva conclusió. 

 Que consti que no va per a ningú en concret ni vull muntar un moviment contra les noves tecnologies, ara bé, es una sensació que tinc quan hem fixo amb la gent escrivint al mòbil.

Feu-me un truc si necessiteu parlar !! Una abraçada.

EL NETWORKING.

Hola a tots/es !!

Avui us dedico aquest escrit ja que quan vaig sentir l’explicació d'aquesta paraula, em va fer pensar en vosaltres. Per a mi l’amistat i la família es molt important i sempre TOTS m’heu aportat  les vostres pinzellades. Sou collonuts!!

Primerament, pels qui no coneixeu la paraula NETWORKING, dir-vos que no sou les úniques persones al món que s’ho estant preguntant.  Jo, per exemple, fins fa 1 setmana sols l’havia sentit anomenar (i com a molt) però no sabia que era exactament.

Per començar a reflexionar, comentar-vos que es el  NETWORKING (NET=Xarxa contactes/ WORKING=Treballar). Aquesta paraula que sona tant moderna i la qual esta de moda en el món empresarial i laboral, no fa més que ser una activitat la qual crec hem fet tota la vida. Conèixer gent i fer contactes.  Alguns et diran que sols s’utilitza en el món Professional/d’Empresa, però de fet , crec que es pot lligar també amb la nostra vida privada.

Literalment  si busquem la definició de que es el Networking, ens diu que consisteix en l’establiment d’una xarxa  professional de contactes que permetin donar-nos a conèixer i també donar a conèixer el nostre negoci (en el cas que en tinguem). A més, mitjançant l’escolta i l’aprenentatge amb els demès, al final poder trobar possibles col·laboradors , socis o inversors. També ens diuen que el seu objectiu es establir  l’ intercanvi,  i que aquest faci que   comparteixin  interessos professionals comuns.

NETWORKING

Un cop heu llegit i entès aquesta definició, la meva pregunta es: No heu començat a establir una comparativa entre la paraula Networking amb el que heu anant vivint fins ara a la vostra vida??.....

Personalment, quan he llegit aquesta explicació, m’ha vingut al cap el següent: Durant al llarg de la meva vida, m’he dedicat a establir una xarxa d’amics i coneguts (per tant us he conegut a vosaltres), no tant per que em compreu res material,  sinó que ho podríem lligar amb el fet  que vulgueu compartir amb mi els vostres coneixements i vivències .  A més,  no es veritat que amb tots vosaltres hem compartit activitats i informació durant anys?? Desprès de passar hores junts escoltant i aprenent, no es veritat que hem compartit interessos comuns??... Així doncs, podríem  dir que fem Networking sempre i no sols en el mon professional???  Aquest contactes "profesionals" no  els podríem dir AMICS??

Jo personalment crec que podríem dir que viure es com muntar una empresa. Us ho heu plantejat mai?? Els que sou pares crec que encara ho entendreu millor. Us poso els exemples que  jo he tret per  tal d’arribar aquesta conclusió.

1. -          Amb el Naixement:  Es  com constituir una empresa.
2. -          La mare/pare et diuen que et mengis la verdura: Departament de ventes i marketing.
3. -          Educació a l’escola/cursos:  Departament de producció. I departament de I+D.
4. -          Sociabilitat, conèixer gent:  Departament comercial.
5. -          Treballar i guanyar diners: Departament de tresoreria/administratiu.
6. -          Fer amistats,casar-te, ajuntar-te: Obrir la teva empresa a la Borsa.
7. -          Enganys, Enfadaments amb amics, familiars i parelles: Departament post-venta i reclamacions.
8. -          Tenir fills i educar-los: Muntar filials de la teva empresa pel mon.
9. -          Fer-se vell i jubilar-se:  Surten els joves competidors que fan davallar els ingressos.
10. -    Morir: Liquidar l’empresa mare i deixar que la filial s’uneixi amb una altra per que segueixi  en funcionament.

Per tant, aquest “Networking” jo també crec que els podríem anomenar  “ Netlivings (living =“viure”)  quan parlem de nosaltres i de la nostra vida, no?

 Segurament que NETLIVING ja existeix, no crec que m’hagi inventat res, però crec que es bo reflexionar amb els nostres “Netlivings” més sovint, tal i com si ara muntéssim una empresa, on de segur que hi posaríem tots els nostres 5 sentits i voldríem tindre els nostres CONTACTES sempre fidels i cuidats cada dia.

 I amb els nostres amics, parents, companys, ho fem??

Així doncs, a seguir fent i cuidant Netlivings !!!   Una abraçada per a tots.

TRENCAGELS

Hola a tots/es,

Per començar a trencar el gel us explicaré unes pinzellades de qui soc i per que he fet aquest blog. Primerament dir-vos que encara que hem consideri de "lletres",  m'agradaria deixar clar que no sóc ni escriptora ni filòloga, així que el tipus d'escriptura d'aquest blog serà Informal.

Hem dic Mar, tinc 32 anys, vaig estudiar la carrera de Turisme a Barcelona i visc en una petita ciutat (poble gran) de Catalunya. Fins fa uns pocs mesos, pensava que tenia la vida encarrilada i que ja sols hem faltava tenir fills i que ja tot seguiria endavant sense cap més preocupació que anar a fer la compra setmanal i criar els futur fills i nets que hem poguessin venir. Ens aquells moments hem veia recolzada per una feina que no hem desagradava del tot (treballava d'agent de viatges majoritàriament  i també assegurances algunes vegades), tenia un família la qual no canviaria per a res del món (encara que a vegades, com passa en  totes les families, hi ha dies que agafaries i faries les maletes per marxar ben a lluny) i uns amics que sempre que et venia de gust fer alguna cosa, sempre en trobaves algun que també en tenia ganes. En resum, el món era pla, sense gaires canvis i jo anava fent.

Es en l'entrada d'aquest any 2014, on tot allò que tenia tant clar, comença a esdevenir un nou plantejament per a mi! Tot va començar amb que hem van fer fora  d'aquesta feina que us he comentat i on pensava que acabaria treballat-hi eternament...  aquest trencament d'un dels pilars de la meva "còmoda vida" va portar a tenir més temps lliure, més hores sense saber que fer i la necessitat de moments on volies estar sol. Vaig començar a fer cada dia un passeig amb el gos pels voltants d'on visc. Aquests passeigs pels camps i caminets es va anar tornant en definitiva en llargues reflexions internes. La tranquil·litat que hi havia, els paisatges segarrencs i el vent,  feien que em poses a pensar cada cop més. Les preguntes que m'havia fet en el passat, ara mateix ja no eren les mateixes. 

Des de petita sempre havia tingut inquietuds com ara saber com es la gent que viu en aquest planeta, ja que si alguna vegada us heu parat a pensar una mica, arribareu a la conclusió que es un planeta molt i molt gran.Tornant a les inquietuds, sempre m'he preguntat que deu estar vivint i pensant una persona que ara mateix esta a l'altra banda del món... Tindrà la mateixa classe de problemes que podem tenir tu i jo? Ho estarà passat malament com moltes persones que es troben perdudes? tindrà en resum alguna, Reflexió?  

En els moments on me sentit una mica perduda a vegades he pensat: Seria tant bo poder agafar i començar a parlar amb alguna persona que realment no coneixes de res i poder-li buidar el pap.. Una mica com tenir  milions de psicòlegs on-line? :-)  Potser alguna vegada us ha passat com a mi, on en situacions en que et sens estrany, abans preferiries parlar de les preocupacions amb un estrany que amb les persones que tens al costat. En definitiva no crec que sigui una cosa tant anormal,  suposo que internament tens la sensació que aquella persona sols escoltarà i intentarà donar-te el seu punt de vista sense haver de patir pel com i el que et dirà. No hi haurà pressió pel mig de cap dels dos. Tant faria,seriem desconeguts, no?..

Tornant a l'explicació de la meva vida, farà 2 dies que he començat un curs per aturats amb gestió comercial i vendes, on tinc un professor que em va dir el primer dia de classe, que ens aconsellava entre moltes lectures i exercicis, començar a fer un diari personal on escriure reflexions com per exemple  Qui sóc? Que sóc? D'on vinc? Què he après?. Aquestes reflexions tindrien la finalitat de fer un viatge en el temps, tornant a la propia infantesa sense necessitat de passar per hipnosis, sols utilitzant la memòria i pensar en aquells moments on anar a l'escola, on jugar al carrer amb els amics i a mitja tarda agafar el berenar, eren les nostres úniques activitats. La qüestió es recuperar mentalment aquest punts on realment et senties feliç i tranquil com per exemple quan...feies tallers de fang? anaves d'excursió pel camp? jugaves a futbol?...  Penseu que tot allo que vam fer i ser llavors, ara ens passa factura (no en sentit negatiu) de fet ho hem de veure com que han sigut les primeres pedres de la construcció de la nostra "casa" anomenada vida. Es un exercici complex que requereix paciència i temps, pero crec que pot ser molt interessant de provar-ho. Us animo a fer-ho. Segurament us sorprendran els resultats. Ja ho seguirem comentant...