Hola a tots/es,
Per començar a trencar el gel us explicaré unes pinzellades de
qui soc i per que he fet aquest blog. Primerament dir-vos que encara que hem
consideri de "lletres", m'agradaria deixar clar que no sóc ni
escriptora ni filòloga, així que el tipus d'escriptura d'aquest blog serà
Informal.
Hem dic Mar, tinc 32 anys, vaig estudiar la carrera de Turisme a
Barcelona i visc en una petita ciutat (poble gran) de Catalunya. Fins fa uns
pocs mesos, pensava que tenia la vida encarrilada i que ja sols hem faltava
tenir fills i que ja tot seguiria endavant sense cap més preocupació que anar a
fer la compra setmanal i criar els futur fills i nets que hem poguessin
venir. Ens aquells moments hem veia recolzada per una feina
que no hem desagradava del tot (treballava d'agent de
viatges majoritàriament i també assegurances algunes vegades), tenia
un família la qual no canviaria per a res del món (encara
que a vegades, com passa en totes les families, hi ha dies que agafaries
i faries les maletes per marxar ben a lluny) i uns amics que sempre que et
venia de gust fer alguna cosa, sempre en trobaves algun que també en tenia
ganes. En resum, el món era pla, sense gaires canvis i jo anava fent.
Es en l'entrada d'aquest any 2014, on tot allò que tenia tant
clar, comença a esdevenir un nou plantejament per a mi! Tot va començar amb
que hem van fer fora d'aquesta feina que us he comentat i on pensava que
acabaria treballat-hi eternament...
aquest trencament d'un dels pilars de la meva
"còmoda vida" va portar a tenir més temps lliure, més hores
sense saber que fer i la necessitat de moments on volies estar sol. Vaig
començar a fer cada dia un passeig amb el gos pels voltants d'on
visc. Aquests passeigs pels camps i caminets es va anar tornant en
definitiva en llargues reflexions internes.
La tranquil·litat que hi havia, els paisatges segarrencs i el vent,
feien que em poses a pensar cada cop més. Les preguntes que m'havia fet
en el passat, ara mateix ja no eren les mateixes.
Des de petita sempre havia tingut inquietuds com ara
saber com es la gent que viu en aquest planeta, ja que si alguna vegada us heu
parat a pensar una mica, arribareu a la conclusió que es un planeta molt i
molt gran.Tornant a les inquietuds, sempre m'he preguntat que deu estar vivint
i pensant una persona que ara mateix esta a l'altra banda del món... Tindrà la
mateixa classe de problemes que podem tenir tu i jo? Ho estarà passat
malament com moltes persones que es troben perdudes? tindrà en resum alguna,
Reflexió?
En els moments on me sentit una mica perduda a vegades he
pensat: Seria tant bo poder agafar i començar a parlar amb alguna
persona que realment no coneixes de res i poder-li buidar el pap.. Una
mica com tenir milions de psicòlegs on-line? :-) Potser alguna
vegada us ha passat com a mi, on en situacions en que et
sens estrany, abans preferiries parlar de les preocupacions amb
un estrany que amb les persones que
tens al costat. En definitiva no crec que sigui una
cosa tant anormal, suposo que internament tens la sensació que aquella persona
sols escoltarà i intentarà donar-te el seu punt de
vista sense haver de patir pel com i el que et dirà. No hi
haurà pressió pel mig de cap dels dos. Tant faria,seriem
desconeguts, no?..
