dimecres, 21 de maig del 2014

LA MEVA GENT.

Avui conduint el cotxe cap a Agramunt i escoltant per la radio un CD de fa força anys, m’han vingut al cap un munt de persones les quals fa temps que no en se res  però les quals hem van fer passar molt bones estones. Arran d’això,  he decidit escriure sobre totes elles. Es per això que vull dedicar aquesta reflexió a totes les persones que fins ara heu passat per la  meva vida, ja que tots vosaltres en certa part, heu fet que sigui la persona que soc  i com diu una cançó del cantant Eros Ramazzoti: “Gracias por existir”.

Per començar i explicar-me una mica millor, us vull posar un exemple: Si agafem la llavor d’una flor i aquesta la plantem en un test, segurament, si es donen les condicions optimes de climatologia al cap d’uns mesos sortirà la flor. Ara be, i si agafem una segona  llavor la posem en un test molt més gran, amb mes nutrients, a més a mes li dediquem més atencions, el sol li toca just quan ella ho necessita, i fins i tot les plagues i insectes que li arriben són les adequades per fer-la més resistent.. Com serà aquesta flor?? De segur que sortirà una flor, però, creieu  que sortirà una flor com l’altra que hem plantant a l’altre test. Jo crec que no!  Doncs igual que podem fer que una flor surti diferent d’una altra, per que rep més vitamines, nutrients i atencions, les perdones tenen una funció similar amb nosaltres actuant com a vitamines, nutrients i fins i tot com a plagues. Així com les mateixes flors, crec, que es la forma en que les persones es tornen amb qui són,amb el temps.


Tots vosaltres i fins i tot aquells que alguna vegada heu fer que perdés els nervis, que sapigueu que heu anat aportant granets de sorra al meu petit test  i per tant heu participat sense voler, en construir la persona que soc ara i això  per la part que hem toca s’ha d’agrair.

Us proposo que agafeu i feu un llistat amb TOTS els noms de les persones que recordeu, podeu mirar el mòbil, i que hagueu conegut, en més que tres paraules, al llarg de la nostra vida. Hi tenen cabuda aquells que vau conèixer  per unes vacances i encara saps d’ells de tant en tan, els que compartíeu estones en una parada de bus/metro, la venedora d’una tenda que hi anaves sovint, els companys de l’escola, una parella que vas conèixer en un concert, companys de feina, persones que hagis compartit un curs, en una associació... I després d’uns dies  mireu-vos de nou la llista i els noms. Que podeu recordar de cada una d’elles? Us quedareu parats del noms que haureu anotat i dels fulls que haureu omplert.


 Alguns podreu estar pensant que a priori no teniu tanta gent per anotar però si us ho preneu amb tranquil·litat veureu que surt sol. Per exemple, hi tots aquells nens/es que van compartir amb vosaltres l’època de l’escola? Universitat? I aquells que heu anat coneixent gracies a participar en alguna activitat? Esport? I aquells que heu anat trobant a mida que treballàveu en algun lloc? I els amics dels teus amics que heu anat coneixent amb el temps?... SUMA I SUMA I SUMA...

 Hi ha gent que després dels anys encara estan al nostre costat i no fallen mai, i d’altres, que han format part de la nostra vida en alguna època concreta, on ara no hi tenim cap contacte o poc. Tota aquesta gent, encara que no ens en donem compte, ens han lliurat de forma gratuïta una petita aportació a la nostra pròpia “llavor”. Penseu que l’esser humà es com una esponja, així que tots tenim en certa part, part de tots els que hem anat coneixent pel cami!

 En resum, penso que tenim sort de tenir la possibilitat d’anar coneixent gent al llarg de la nostra vida, ja que tots i cada un d’ells ens aporten coneixements, opinions, d’altres aporten la primera oportunitat de creure en nosaltres, d’altres ens fan passar males estones, però després ens fan més forts en un futur, d’altres aporten  somriures i tranquil·litat, d’altres donen l’abraçada de suport quan cal, d’altres no fallen mai encara que a vegades la puguem pifiar, d’altres fan que pensem i reflexionem,  i fins i tot d’altres diuen que tenen ganes de veure’ns després d’anys.


Així que per acabar només puc donar-vos un consell que jo intento seguir: Seguir sumant!!!

1 comentari:

Deixeu el vostre comentari: