Avui conduint el cotxe cap a
Agramunt i escoltant per la radio un CD de fa força anys, m’han vingut al cap un
munt de persones les quals fa temps que no en se res però les quals hem van fer passar molt bones
estones. Arran d’això, he decidit
escriure sobre totes elles. Es per això que vull dedicar aquesta reflexió a
totes les persones que fins ara heu passat per la meva vida, ja que tots vosaltres en certa
part, heu fet que sigui la persona que soc i com diu una cançó del cantant Eros
Ramazzoti: “Gracias por existir”.
Per començar i explicar-me una
mica millor, us vull posar un exemple: Si agafem la llavor d’una flor i aquesta
la plantem en un test, segurament, si es donen les condicions optimes de
climatologia al cap d’uns mesos sortirà la flor. Ara be, i si agafem una segona
llavor la posem en un test molt més
gran, amb mes nutrients, a més a mes li dediquem més atencions, el sol li toca
just quan ella ho necessita, i fins i tot les plagues i insectes que li arriben
són les adequades per fer-la més resistent.. Com serà aquesta flor?? De segur
que sortirà una flor, però, creieu que sortirà
una flor com l’altra que hem plantant a l’altre test. Jo crec que no! Doncs igual que podem fer que una flor surti
diferent d’una altra, per que rep més vitamines, nutrients i atencions, les
perdones tenen una funció similar amb nosaltres actuant com a vitamines, nutrients
i fins i tot com a plagues. Així com les mateixes flors, crec, que es la forma en que les persones es
tornen amb qui són,amb el temps.
Tots vosaltres i fins i tot
aquells que alguna vegada heu fer que perdés els nervis, que sapigueu que heu
anat aportant granets de sorra al meu petit test i per tant heu participat sense voler, en
construir la persona que soc ara i això per la part que hem toca s’ha d’agrair.
Us proposo que agafeu i feu un
llistat amb TOTS els noms de les persones que recordeu, podeu mirar el mòbil, i
que hagueu conegut, en més que tres paraules, al llarg de la nostra vida. Hi
tenen cabuda aquells que vau conèixer per unes vacances i encara saps d’ells de tant
en tan, els que compartíeu estones en una parada de bus/metro, la venedora d’una
tenda que hi anaves sovint, els companys de l’escola, una parella que vas conèixer
en un concert, companys de feina, persones que hagis compartit un curs, en una
associació... I després d’uns dies mireu-vos
de nou la llista i els noms. Que podeu recordar de cada una d’elles? Us quedareu
parats del noms que haureu anotat i dels fulls que haureu omplert.
Alguns podreu estar pensant que a priori no teniu
tanta gent per anotar però si us ho preneu amb tranquil·litat veureu que surt
sol. Per exemple, hi tots aquells nens/es que van compartir amb vosaltres l’època
de l’escola? Universitat? I aquells que heu anat coneixent gracies a participar
en alguna activitat? Esport? I aquells que heu anat trobant a mida que treballàveu
en algun lloc? I els amics dels teus amics que heu anat coneixent amb el temps?...
SUMA I SUMA I SUMA...
Hi ha gent que després dels anys encara estan
al nostre costat i no fallen mai, i d’altres, que han format part de la nostra vida
en alguna època concreta, on ara no hi tenim cap contacte o poc. Tota
aquesta gent, encara que no ens en donem compte, ens han lliurat de forma gratuïta
una petita aportació a la nostra pròpia “llavor”. Penseu que l’esser humà es com una esponja,
així que tots tenim en certa part, part de tots els que hem anat coneixent pel cami!
En resum, penso que tenim sort de tenir la
possibilitat d’anar coneixent gent al llarg de la nostra vida, ja que tots i
cada un d’ells ens aporten coneixements, opinions, d’altres aporten la primera
oportunitat de creure en nosaltres, d’altres ens fan passar males estones, però
després ens fan més forts en un futur, d’altres aporten somriures i tranquil·litat, d’altres donen
l’abraçada de suport quan cal, d’altres no fallen mai encara que a vegades la puguem
pifiar, d’altres fan que pensem i reflexionem, i fins i tot d’altres diuen que tenen ganes de
veure’ns després d’anys.
Així que per acabar només puc donar-vos un
consell que jo intento seguir: Seguir sumant!!!
Molt ben escrit I dones ideas per Pensax
ResponElimina