Hola de nou!!
Diàriament ja sigui a través de la televisió, dels diaris,
a les classes o pel carrer... sentim que estem immersos dins l’era de la
comunicació. De fet, més que l’era de la comunicació ens diuen que estem en l’era
de l’informació o l’era Digital. Utilitzen a vegades el tema comunicació per
englobar-ho tot junt, però jo avui dedico aquesta reflexió a la part de la comunicació
verbal.
Personalment penso que el fet de poder-te comunicar ràpidament
i a l’instant amb persones que estan tant a 2mtrs com amb aquelles que estan a
10.000km esta molt i molt be. I tot gràcies a les noves tecnologies.
Ara be,
potser si que personalment crec que aquesta “nova era” esta portant a l’extinció
de la VEU en la COMUNICACIÓ entre els essers humans. Ja que el lleguatge esta desapareixent.
Per que dic això? Sona una mica radical i potser
nosaltres i els nostres fills no ho veurem, però poc a poc tinc la sensació que
en un futur, els humans acabaran parlant telepàticament sense
necessitat de moure’s ni fer gestos ni de PARLAR. com ens mostren a les pelicules d'extraterrestres. I tot ens ho haurem fet nosaltres solets!!
Si fem una mirada enrere, fins fa no gaires anys, quan
volies quedar amb un amic, el trucaves i desprès d’uns minuts parlant quedaves
amb ell. A més, normalment solies aprofitar aquests minuts per preguntar alguna
cosa personal i/o fer una mica el xafarder encara que sabíem que en poca estona
ens veuríem en algun bar. La qüestió era xerrar i xerrar...
Amb l’aparició
dels mòbils i dels missatges de text pel mòbil vam començar a canviar. Aquelles
trucades per quedar ara quedaven amagades darrera d’un missatge o varis (si la
conversació era llarga)...però ja no ens trucàvem. Creiem que era més ràpid i senzill
que fer una trucada.. A més a més en aquell moment recordo que molts coneguts
hem deien no hem truquis al Mobil que surt més car, envia’m un SMS!!! I ara passat uns anys, les tarifes de mòbils i
de telèfon fix han fet que trucar sigui la forma més econòmica que hi ha per comunicar-nos
i justament es l’opció que menys fem
servir amb els nostres telèfons.??!! Us
heu fixat??
Jo personalment trobo a faltar el trucar i parlar
directament amb les persones més sovint i no rebre o enviar tants missatges o
whatsApp. Per a mi, es i seguirà sent IMPOSSIBLE saber com esta d’ànims o com es
troba una persona a traves d’un missatge de text, no creieu??
Últimament m’estic donant compte que les persones ens
abracem i parlem cada cop menys entre
nosaltres, ja sigui amb els pares, amb els amics, les nostres parelles i fills
(els que en tingueu). Veig que la tendència es més al fet de perdre 1/2 minuts
per escriure un missatge de text a traves d’una APP i posar-hi caretes i
dibuixos, a perdre1/2 minuts per poder
fer un truc i sentir la veu d’aquella persona en viu.
El nostre nou comportament
(inclosa jo) “gràcies” a les noves tecnologies crec que cada cop es menys d’esser
humà. Amb això vull dir, que crec que si
alguna cosa ens va fer diferent dels altres animals, a part que gracies a la evolució
ens vam fer més intel·ligents i guapos (alguns més que altres)... va ser el fet
de poder-nos comunicar amb un llenguatge i cada cop l’estem utilitzant menys. Es
una llastima!
Aquesta reflexió hem va venir al cap fa pocs dies quan un
dia vaig posar-me en una xarxa social i molta gent escrivia felicitant a una
persona que feia el seu aniversari. Vaig veure que molts d’aquells que
felicitaven aquella persona eren amics i familiars, amb el que vull dir que no
eren coneguts de feia 2 dies. En aquell moment hem vaig dir: Mira com ens hem
tornat que en lloc de trucar aquella persona i felicitar-la de veu o fins i tot
quedar-hi per fer una copa, preferim no perdre més que 1 minut i escriure un trist i fred missatge de text. I lo més fort es que ens quedem a gust i
tranquils pensant que ja hem quedat be. Però, si estimem aquella persona, no
seria més normal que volguéssim dir-li de veu???
Tinc la sensació que l’esser humà s’està emmandrint a l’hora
de comunicar-se verbalment, que preferim
posar-nos darrera d’una pantalla i enviar un missatge, a parlar de tu a tu.. i possiblement sino hi possem una mica de la
nostra part, això acabi per arribar a la meva conclusió.
Que consti que no va per a ningú en concret ni vull muntar un moviment contra les noves tecnologies, ara bé, es una sensació que tinc quan hem fixo amb la gent escrivint al mòbil.
Feu-me un truc si necessiteu parlar !! Una abraçada.
M'ha agradat molt aquesta reflexió, crec que tens molta raó. Endavant!!
ResponEliminauna abraçada, Pepita.
El networking és possible sempre que t'obres al món, conéixes gent i conectes amb gent amb les mateixes inquetuds o amb punts de vista similars.
ResponEliminaMaribel