dijous, 13 de febrer del 2014

L' Era de la COMUNICACIÓ?


Hola de nou!!

Diàriament ja sigui a través de la televisió, dels diaris, a les classes o pel carrer... sentim   que estem immersos dins l’era de la comunicació. De fet, més que l’era de la comunicació ens diuen que estem en l’era de l’informació o l’era Digital. Utilitzen a vegades el tema comunicació per englobar-ho tot junt, però jo avui dedico aquesta reflexió a la part de la comunicació verbal.


Personalment penso que el fet de poder-te comunicar ràpidament i a l’instant amb persones que estan tant a 2mtrs com amb aquelles que estan a 10.000km esta molt i molt be. I tot gràcies a les noves tecnologies.
Ara be, potser si que personalment crec que aquesta “nova era” esta portant a l’extinció de la VEU en la COMUNICACIÓ entre els essers humans. Ja que el lleguatge esta desapareixent.


Per que dic això? Sona una mica radical i potser nosaltres i els nostres fills no ho veurem, però poc a poc tinc la sensació que en un futur, els humans acabaran parlant telepàticament sense necessitat de moure’s ni fer gestos ni de PARLAR. com ens mostren a les pelicules d'extraterrestres. I tot ens ho haurem fet nosaltres solets!!


Si fem una mirada enrere, fins fa no gaires anys, quan volies quedar amb un amic, el trucaves i desprès d’uns minuts parlant quedaves amb ell. A més, normalment solies aprofitar aquests minuts per preguntar alguna cosa personal i/o fer una mica el xafarder encara que sabíem que en poca estona ens veuríem en algun bar. La qüestió era xerrar i xerrar...

 Amb l’aparició dels mòbils i dels missatges de text pel mòbil vam començar a canviar. Aquelles trucades per quedar ara quedaven amagades darrera d’un missatge o varis (si la conversació era llarga)...però ja no ens trucàvem. Creiem que era més ràpid i senzill que fer una trucada.. A més a més en aquell moment recordo que molts coneguts hem deien no hem truquis al Mobil que surt més car, envia’m un SMS!!!  I ara passat uns anys, les tarifes de mòbils i de telèfon fix han fet que trucar sigui la forma més econòmica que hi ha per comunicar-nos  i justament es l’opció que menys fem servir amb els nostres telèfons.??!!  Us heu fixat??



Jo personalment trobo a faltar el trucar i parlar directament amb les persones més sovint i no rebre o enviar tants missatges o whatsApp. Per a mi, es i seguirà sent  IMPOSSIBLE saber com esta d’ànims o com es troba una persona a traves d’un missatge de text, no creieu??

Últimament m’estic donant compte que les persones ens abracem i parlem  cada cop menys entre nosaltres, ja sigui amb els pares, amb els amics, les nostres parelles i fills (els que en tingueu). Veig que la tendència es més al fet de perdre 1/2 minuts per escriure un missatge de text a traves d’una APP i posar-hi caretes i dibuixos, a  perdre1/2 minuts per poder fer un truc i sentir la veu d’aquella persona en viu.

 El nostre nou comportament (inclosa jo) “gràcies” a les noves tecnologies crec que cada cop es menys d’esser humà. Amb això vull dir, que crec que  si alguna cosa ens va fer diferent dels altres animals, a part que gracies a la evolució ens vam fer més intel·ligents i guapos (alguns més que altres)... va ser el fet de poder-nos comunicar amb un llenguatge i cada cop l’estem utilitzant menys. Es una llastima!



Aquesta reflexió hem va venir al cap fa pocs dies quan un dia vaig posar-me en una xarxa social i molta gent escrivia felicitant a una persona que feia el seu aniversari. Vaig veure que molts d’aquells que felicitaven aquella persona eren amics i familiars, amb el que vull dir que no eren coneguts de feia 2 dies. En aquell moment hem vaig dir: Mira com ens hem tornat que en lloc de trucar aquella persona i felicitar-la de veu o fins i tot quedar-hi per fer una copa, preferim no perdre més que 1 minut i  escriure un trist i fred missatge de text.  I lo més fort es que ens quedem a gust i tranquils pensant que ja hem quedat be. Però, si estimem aquella persona, no seria més normal que volguéssim dir-li de veu???

Tinc la sensació que l’esser humà s’està emmandrint a l’hora de  comunicar-se verbalment, que preferim posar-nos darrera d’una pantalla i enviar un missatge, a parlar de tu a tu..  i possiblement sino hi possem una mica de la nostra part, això acabi per arribar a la meva conclusió. 

 Que consti que no va per a ningú en concret ni vull muntar un moviment contra les noves tecnologies, ara bé, es una sensació que tinc quan hem fixo amb la gent escrivint al mòbil.


Feu-me un truc si necessiteu parlar !! Una abraçada.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquesta reflexió, crec que tens molta raó. Endavant!!

    una abraçada, Pepita.

    ResponElimina
  2. El networking és possible sempre que t'obres al món, conéixes gent i conectes amb gent amb les mateixes inquetuds o amb punts de vista similars.
    Maribel

    ResponElimina

Deixeu el vostre comentari: