dijous, 6 de març del 2014

SI, SI o SI!!!!! POSITIVISME

Bona tarda  a tots /totes....

Aquest dies he estat refredada. No un refredat d’aquells de quedar-te al llit amb febre tot el dia o anar a visitar el metge, però si un refredat important  d’orelles. D’orelles??  Doncs si, com alguns be sabeu jo pateixo molts de les orelles en aquests casos (refredats) i en casos mes extrems perdo parcialment  l’oïda durant uns dies.
Doncs, l’altre dia a classe, mentre el professor explicava el temari, jo intentava estar el màxim d’atenta al que deia, però sincerament ho sentia tant malament i fluix, que hagués necessitat un altaveu per poder-ho seguir be. Es una mica molest voler estar al cas i no poder.  Jo, tot i així, li vaig posar voluntat i gràcia, i li vaig anar preguntant alguna cosa que no sentia a la companya tot fent conya de la meva limitació. Vam riure molt. La qüestió era no perdre res de la lliçó!!


Vull creure que quasi be tothom en més  d’una vegada, quan us heu trobat malament heu tingut el pensament negatiu de:  I si hem quedo així?? I si això serà per sempre i no te cura?.  
Doncs gràcies a les classes que estic fent aquest dies, he vist que s’ha de pensar més en “positiu”.  Sempre hi ha algú que ho esta passant molt més malament que nosaltres, així que a vegades cal pensar en això per superar-ho .  Per això primer vaig preguntar-me: Com s’ha de fer per ser Positiu? 

  • Primerament veure el  got mig ple, encara que a vegades ens fasin creure que hi ha un forat al cul del got, on es van colant petites gotes.

  • I seguidament, si estudiem a fons, els moments/accions on hem pensat/actuat negativament, de segur que veurem que ens haura servit per aprendre alguna cosa bona.

 Doncs jo crec, personalment,  que he començat aplicar-ho força be, ja que aquests dies al no sentir-hi del tot, he après alguna cosa: M’he escoltat molt més a mi mateixa i també he escoltat molt més als altres.
 O sigui, he estat més atenta que mai a tot el que deia la gent. A més, al haver d’estar més atenta per no perdrem les conversacions i comentar la jugada,  feia que jo no parles tant (que ja costa de callar-me) i prengués les  paraules com a més importants.
Veieu com ja es aquesta una manera de veure-ho positiu??

Gràcies a la meva sordesa temporal, he après a parlar com si parles tipus “walkie-talkie”(que ja costa aconseguir-ho):  tu primer parles i jo t’escolto, jo després parlo  i tu m’escoltes!!








El positivisme crec que es una filosofia de vida, on alguns pocs ho tenen molt arrelat en ells mateixos i que els altres algunes vegades envegem. Però, Sabeu que això no es genètic?? I sabeu que treballant-ho cada dia una mica es pot arribar aconseguir que sigui un model de vida??

  • Segons la “Llei de l’atracció” diu que lo similar atrau a lo simila. Així que si pensem cada dia en positiu i ens envoltem de gent positiva, ja serà un 1er pas per que se’ns encomani aquest positivisme.

Per poder començar a ser més positius, podem de fer alguns exercicis que recomanen.
Us els comento per si us poden interessar i els voleu practicar:  

  1. -          Fer una llista de coses/activitats on ens sentim contents i feliços  nosaltres mateixos.  En resum on ens sentim be. Això ens anirà molt be en moments complicats i/o de “bajon” quan li fem una ullada i ens ajudarà a tornar  a l’ “onda correcta”.  (Per exemple: Anar a la platja a l’estiu hem fa sentir molt be...).
  2. -           Fer una llista o escrit on redactar-hi diàriament :  “Avui ha sigut un gran dia per...” (millor abans d’anar a dormir). Penseu que tots els dies tenen coses bones, així que No si valen excuses. (Per exemple: Avui ha sigut un gran dia per que he après a com entrar assentaments al programa de comptabilitat..).
  3. -          Complir   “petits objectius diaris”. Amb això em refereixo a no dir sempre “m’agradaria fer...” sino..” vaig a fer...”. Són petites coses quotidianes que sempre diem que volem fer, però sempre hi busquem excuses o ens fa mandra. Segur que si busquem un dia el qual ens vam proposar un repte (gran o petit) i el vam assolir, recordarem que al acabar ens vam sentir que podiem amb tot!! (Per exemple: Avui caminaré 20 minuts més al treure el gos al mitgdia per tal de fer més esport...)

Es bo que si volem ser “POSITIUS”.......Recordem que...

“ La persona que emet pensaments positius, activa positivament el món que l’envolta i atrau resultats positius”. Dr. Norman Vicent Peale.

Com va dir l'Obama: “YES WE CAN!!


6 comentaris:

  1. Xavi:
    Realment quan et diuen les coses tal qual, un es queda una estona pensant i després diu, i per que no?, per que no directament anem a omplir el got?
    Molt gratificat, espero poder-ho aplicar !!!!!

    ResponElimina
  2. Gemma:
    Moltes felicitats pel blog Mar, la veritat és que fins ara no hi he pogut fer un cop d'ull, i l'he trobat molt interessant!. Si poguéssim parar cinc minutets cada dia a fer aquest tipus de reflexions segur que tot ens aniria molt millor, som esclaus del ritme de vida actual però només depèn de nosaltres canviar-ho, tenim un gran poder sobre nosaltres mateixos que ningú ens ha ensenyat a utilitzar, la intel•ligència emocional hauria de ser assignatura obligatòria a totes les escoles, faria de nosaltres millors persones i ajudaria a assolir qualsevol objectiu que ens proposéssim ja que tot rau en la nostre benestar emocional. Be positive!

    ResponElimina
  3. Avui he entrat al teu blog per primera vegada perquè el professor que t'ha fet reflexionar sobre les coses positives que ens passen, ho ha compartit en la xarxa social. M'ha fet molta il·lusió trobar-lo i compartir una part de la teva reflexió. Quan et vaig conéixer no eres precisament molt positiva i me n'alegro que hagis canviat d'opinió o simplement et miris les coses d'una manera més positiva. Com es diu amb castellà "No hay mal que por bien no venga". De tot se n'apren i les coses negatives, ja sigui la feina, la salut o la vida en general ens ajuda a ser millor persones i a veure diferents aspectes de la vida que, provablement sense haver hagut els problemes no ho veuríem. Jo vaig enfonsar-me a finals de l'any passat, però gràcies a això vaig començar a fer canvis a la meva vida aquest any i crec que no m'ha anat tant malament. Els canvis de xip son bons, ens fan veure la vida amb altra prespectiva, gràcies això vaig començar el curs amb tu i els teus companys, vaig conéixer-vos i al poc vaig haver-vos de deixar perquè vaig trobar feina.
    Ës important que continuïs essent positva i ja veuràs com les coses canvien quan menys ho esperes. Una abraçada i força positivisme!

    ResponElimina
  4. Mar,
    Per fi tinc un moment per poder-te escriure't algunes linees. M'encanta la temàtica del teu bloc, i com vas exposant post a post, petites refelxions, que ens fan deturar-nos una mica i pensar. Quanta raó que tens, en el que dius!
    Impossible is nothing! Yes we can ;)

    ResponElimina
  5. Enhorabona pel teu Blog, Mar! És una felicitat immensa que el teu pas per l'escola t'hagi servit en certa mesura per tenir aquesta iniciativa. Endavant amb aquest positivisme!

    ResponElimina

Deixeu el vostre comentari: