dijous, 6 de març del 2014

SI, SI o SI!!!!! POSITIVISME

Bona tarda  a tots /totes....

Aquest dies he estat refredada. No un refredat d’aquells de quedar-te al llit amb febre tot el dia o anar a visitar el metge, però si un refredat important  d’orelles. D’orelles??  Doncs si, com alguns be sabeu jo pateixo molts de les orelles en aquests casos (refredats) i en casos mes extrems perdo parcialment  l’oïda durant uns dies.
Doncs, l’altre dia a classe, mentre el professor explicava el temari, jo intentava estar el màxim d’atenta al que deia, però sincerament ho sentia tant malament i fluix, que hagués necessitat un altaveu per poder-ho seguir be. Es una mica molest voler estar al cas i no poder.  Jo, tot i així, li vaig posar voluntat i gràcia, i li vaig anar preguntant alguna cosa que no sentia a la companya tot fent conya de la meva limitació. Vam riure molt. La qüestió era no perdre res de la lliçó!!


Vull creure que quasi be tothom en més  d’una vegada, quan us heu trobat malament heu tingut el pensament negatiu de:  I si hem quedo així?? I si això serà per sempre i no te cura?.  
Doncs gràcies a les classes que estic fent aquest dies, he vist que s’ha de pensar més en “positiu”.  Sempre hi ha algú que ho esta passant molt més malament que nosaltres, així que a vegades cal pensar en això per superar-ho .  Per això primer vaig preguntar-me: Com s’ha de fer per ser Positiu? 

  • Primerament veure el  got mig ple, encara que a vegades ens fasin creure que hi ha un forat al cul del got, on es van colant petites gotes.

  • I seguidament, si estudiem a fons, els moments/accions on hem pensat/actuat negativament, de segur que veurem que ens haura servit per aprendre alguna cosa bona.

 Doncs jo crec, personalment,  que he començat aplicar-ho força be, ja que aquests dies al no sentir-hi del tot, he après alguna cosa: M’he escoltat molt més a mi mateixa i també he escoltat molt més als altres.
 O sigui, he estat més atenta que mai a tot el que deia la gent. A més, al haver d’estar més atenta per no perdrem les conversacions i comentar la jugada,  feia que jo no parles tant (que ja costa de callar-me) i prengués les  paraules com a més importants.
Veieu com ja es aquesta una manera de veure-ho positiu??

Gràcies a la meva sordesa temporal, he après a parlar com si parles tipus “walkie-talkie”(que ja costa aconseguir-ho):  tu primer parles i jo t’escolto, jo després parlo  i tu m’escoltes!!








El positivisme crec que es una filosofia de vida, on alguns pocs ho tenen molt arrelat en ells mateixos i que els altres algunes vegades envegem. Però, Sabeu que això no es genètic?? I sabeu que treballant-ho cada dia una mica es pot arribar aconseguir que sigui un model de vida??

  • Segons la “Llei de l’atracció” diu que lo similar atrau a lo simila. Així que si pensem cada dia en positiu i ens envoltem de gent positiva, ja serà un 1er pas per que se’ns encomani aquest positivisme.

Per poder començar a ser més positius, podem de fer alguns exercicis que recomanen.
Us els comento per si us poden interessar i els voleu practicar:  

  1. -          Fer una llista de coses/activitats on ens sentim contents i feliços  nosaltres mateixos.  En resum on ens sentim be. Això ens anirà molt be en moments complicats i/o de “bajon” quan li fem una ullada i ens ajudarà a tornar  a l’ “onda correcta”.  (Per exemple: Anar a la platja a l’estiu hem fa sentir molt be...).
  2. -           Fer una llista o escrit on redactar-hi diàriament :  “Avui ha sigut un gran dia per...” (millor abans d’anar a dormir). Penseu que tots els dies tenen coses bones, així que No si valen excuses. (Per exemple: Avui ha sigut un gran dia per que he après a com entrar assentaments al programa de comptabilitat..).
  3. -          Complir   “petits objectius diaris”. Amb això em refereixo a no dir sempre “m’agradaria fer...” sino..” vaig a fer...”. Són petites coses quotidianes que sempre diem que volem fer, però sempre hi busquem excuses o ens fa mandra. Segur que si busquem un dia el qual ens vam proposar un repte (gran o petit) i el vam assolir, recordarem que al acabar ens vam sentir que podiem amb tot!! (Per exemple: Avui caminaré 20 minuts més al treure el gos al mitgdia per tal de fer més esport...)

Es bo que si volem ser “POSITIUS”.......Recordem que...

“ La persona que emet pensaments positius, activa positivament el món que l’envolta i atrau resultats positius”. Dr. Norman Vicent Peale.

Com va dir l'Obama: “YES WE CAN!!


dijous, 13 de febrer del 2014

L' Era de la COMUNICACIÓ?


Hola de nou!!

Diàriament ja sigui a través de la televisió, dels diaris, a les classes o pel carrer... sentim   que estem immersos dins l’era de la comunicació. De fet, més que l’era de la comunicació ens diuen que estem en l’era de l’informació o l’era Digital. Utilitzen a vegades el tema comunicació per englobar-ho tot junt, però jo avui dedico aquesta reflexió a la part de la comunicació verbal.


Personalment penso que el fet de poder-te comunicar ràpidament i a l’instant amb persones que estan tant a 2mtrs com amb aquelles que estan a 10.000km esta molt i molt be. I tot gràcies a les noves tecnologies.
Ara be, potser si que personalment crec que aquesta “nova era” esta portant a l’extinció de la VEU en la COMUNICACIÓ entre els essers humans. Ja que el lleguatge esta desapareixent.


Per que dic això? Sona una mica radical i potser nosaltres i els nostres fills no ho veurem, però poc a poc tinc la sensació que en un futur, els humans acabaran parlant telepàticament sense necessitat de moure’s ni fer gestos ni de PARLAR. com ens mostren a les pelicules d'extraterrestres. I tot ens ho haurem fet nosaltres solets!!


Si fem una mirada enrere, fins fa no gaires anys, quan volies quedar amb un amic, el trucaves i desprès d’uns minuts parlant quedaves amb ell. A més, normalment solies aprofitar aquests minuts per preguntar alguna cosa personal i/o fer una mica el xafarder encara que sabíem que en poca estona ens veuríem en algun bar. La qüestió era xerrar i xerrar...

 Amb l’aparició dels mòbils i dels missatges de text pel mòbil vam començar a canviar. Aquelles trucades per quedar ara quedaven amagades darrera d’un missatge o varis (si la conversació era llarga)...però ja no ens trucàvem. Creiem que era més ràpid i senzill que fer una trucada.. A més a més en aquell moment recordo que molts coneguts hem deien no hem truquis al Mobil que surt més car, envia’m un SMS!!!  I ara passat uns anys, les tarifes de mòbils i de telèfon fix han fet que trucar sigui la forma més econòmica que hi ha per comunicar-nos  i justament es l’opció que menys fem servir amb els nostres telèfons.??!!  Us heu fixat??



Jo personalment trobo a faltar el trucar i parlar directament amb les persones més sovint i no rebre o enviar tants missatges o whatsApp. Per a mi, es i seguirà sent  IMPOSSIBLE saber com esta d’ànims o com es troba una persona a traves d’un missatge de text, no creieu??

Últimament m’estic donant compte que les persones ens abracem i parlem  cada cop menys entre nosaltres, ja sigui amb els pares, amb els amics, les nostres parelles i fills (els que en tingueu). Veig que la tendència es més al fet de perdre 1/2 minuts per escriure un missatge de text a traves d’una APP i posar-hi caretes i dibuixos, a  perdre1/2 minuts per poder fer un truc i sentir la veu d’aquella persona en viu.

 El nostre nou comportament (inclosa jo) “gràcies” a les noves tecnologies crec que cada cop es menys d’esser humà. Amb això vull dir, que crec que  si alguna cosa ens va fer diferent dels altres animals, a part que gracies a la evolució ens vam fer més intel·ligents i guapos (alguns més que altres)... va ser el fet de poder-nos comunicar amb un llenguatge i cada cop l’estem utilitzant menys. Es una llastima!



Aquesta reflexió hem va venir al cap fa pocs dies quan un dia vaig posar-me en una xarxa social i molta gent escrivia felicitant a una persona que feia el seu aniversari. Vaig veure que molts d’aquells que felicitaven aquella persona eren amics i familiars, amb el que vull dir que no eren coneguts de feia 2 dies. En aquell moment hem vaig dir: Mira com ens hem tornat que en lloc de trucar aquella persona i felicitar-la de veu o fins i tot quedar-hi per fer una copa, preferim no perdre més que 1 minut i  escriure un trist i fred missatge de text.  I lo més fort es que ens quedem a gust i tranquils pensant que ja hem quedat be. Però, si estimem aquella persona, no seria més normal que volguéssim dir-li de veu???

Tinc la sensació que l’esser humà s’està emmandrint a l’hora de  comunicar-se verbalment, que preferim posar-nos darrera d’una pantalla i enviar un missatge, a parlar de tu a tu..  i possiblement sino hi possem una mica de la nostra part, això acabi per arribar a la meva conclusió. 

 Que consti que no va per a ningú en concret ni vull muntar un moviment contra les noves tecnologies, ara bé, es una sensació que tinc quan hem fixo amb la gent escrivint al mòbil.


Feu-me un truc si necessiteu parlar !! Una abraçada.

dissabte, 1 de febrer del 2014

EL NETWORKING.

Hola a tots/es !!

Avui us dedico aquest escrit ja que quan vaig sentir l’explicació d'aquesta paraula, em va fer pensar en vosaltres. Per a mi l’amistat i la família es molt important i sempre TOTS m’heu aportat  les vostres pinzellades. Sou collonuts!!

Primerament, pels qui no coneixeu la paraula NETWORKING, dir-vos que no sou les úniques persones al món que s’ho estant preguntant.  Jo, per exemple, fins fa 1 setmana sols l’havia sentit anomenar (i com a molt) però no sabia que era exactament.

Per començar a reflexionar, comentar-vos que es el  NETWORKING (NET=Xarxa contactes/ WORKING=Treballar). Aquesta paraula que sona tant moderna i la qual esta de moda en el món empresarial i laboral, no fa més que ser una activitat la qual crec hem fet tota la vida. Conèixer gent i fer contactes.  Alguns et diran que sols s’utilitza en el món Professional/d’Empresa, però de fet , crec que es pot lligar també amb la nostra vida privada.

Literalment  si busquem la definició de que es el Networking, ens diu que consisteix en l’establiment d’una xarxa  professional de contactes que permetin donar-nos a conèixer i també donar a conèixer el nostre negoci (en el cas que en tinguem). A més, mitjançant l’escolta i l’aprenentatge amb els demès, al final poder trobar possibles col·laboradors , socis o inversors. També ens diuen que el seu objectiu es establir  l’ intercanvi,  i que aquest faci que   comparteixin  interessos professionals comuns.

NETWORKING
Un cop heu llegit i entès aquesta definició, la meva pregunta es: No heu començat a establir una comparativa entre la paraula Networking amb el que heu anant vivint fins ara a la vostra vida??.....

Personalment, quan he llegit aquesta explicació, m’ha vingut al cap el següent: Durant al llarg de la meva vida, m’he dedicat a establir una xarxa d’amics i coneguts (per tant us he conegut a vosaltres), no tant per que em compreu res material,  sinó que ho podríem lligar amb el fet  que vulgueu compartir amb mi els vostres coneixements i vivències .  A més,  no es veritat que amb tots vosaltres hem compartit activitats i informació durant anys?? Desprès de passar hores junts escoltant i aprenent, no es veritat que hem compartit interessos comuns??... Així doncs, podríem  dir que fem Networking sempre i no sols en el mon professional???  Aquest contactes "profesionals" no  els podríem dir AMICS??

Jo personalment crec que podríem dir que viure es com muntar una empresa. Us ho heu plantejat mai?? Els que sou pares crec que encara ho entendreu millor. Us poso els exemples que  jo he tret per  tal d’arribar aquesta conclusió.
  1. -          Amb el Naixement:  Es  com constituir una empresa.
  2. -          La mare/pare et diuen que et mengis la verdura: Departament de ventes i marketing.
  3. -          Educació a l’escola/cursos:  Departament de producció. I departament de I+D.
  4. -          Sociabilitat, conèixer gent:  Departament comercial.
  5. -          Treballar i guanyar diners: Departament de tresoreria/administratiu.
  6. -          Fer amistats,casar-te, ajuntar-te: Obrir la teva empresa a la Borsa.
  7. -          Enganys, Enfadaments amb amics, familiars i parelles: Departament post-venta i reclamacions.
  8. -          Tenir fills i educar-los: Muntar filials de la teva empresa pel mon.
  9. -          Fer-se vell i jubilar-se:  Surten els joves competidors que fan davallar els ingressos.
  10. -    Morir: Liquidar l’empresa mare i deixar que la filial s’uneixi amb una altra per que segueixi  en funcionament.

Per tant, aquest “Networking” jo també crec que els podríem anomenar  “ Netlivings (living =“viure”)  quan parlem de nosaltres i de la nostra vida, no?

 Segurament que NETLIVING ja existeix, no crec que m’hagi inventat res, però crec que es bo reflexionar amb els nostres “Netlivings” més sovint, tal i com si ara muntéssim una empresa, on de segur que hi posaríem tots els nostres 5 sentits i voldríem tindre els nostres CONTACTES sempre fidels i cuidats cada dia.

 I amb els nostres amics, parents, companys, ho fem??

Així doncs, a seguir fent i cuidant Netlivings !!!   Una abraçada per a tots.

dissabte, 25 de gener del 2014

TRENCAGELS

Hola a tots/es,

Per començar a trencar el gel us explicaré unes pinzellades de qui soc i per que he fet aquest blog. Primerament dir-vos que encara que hem consideri de "lletres",  m'agradaria deixar clar que no sóc ni escriptora ni filòloga, així que el tipus d'escriptura d'aquest blog serà Informal.

Hem dic Mar, tinc 32 anys, vaig estudiar la carrera de Turisme a Barcelona i visc en una petita ciutat (poble gran) de Catalunya. Fins fa uns pocs mesos, pensava que tenia la vida encarrilada i que ja sols hem faltava tenir fills i que ja tot seguiria endavant sense cap més preocupació que anar a fer la compra setmanal i criar els futur fills i nets que hem poguessin venir. Ens aquells moments hem veia recolzada per una feina que no hem desagradava del tot (treballava d'agent de viatges majoritàriament  i també assegurances algunes vegades), tenia un família la qual no canviaria per a res del món (encara que a vegades, com passa en  totes les families, hi ha dies que agafaries i faries les maletes per marxar ben a lluny) i uns amics que sempre que et venia de gust fer alguna cosa, sempre en trobaves algun que també en tenia ganes. En resum, el món era pla, sense gaires canvis i jo anava fent.


Es en l'entrada d'aquest any 2014, on tot allò que tenia tant clar, comença a esdevenir un nou plantejament per a mi! Tot va començar amb que hem van fer fora  d'aquesta feina que us he comentat i on pensava que acabaria treballat-hi eternament...  aquest trencament d'un dels pilars de la meva "còmoda vida" va portar a tenir més temps lliure, més hores sense saber que fer i la necessitat de moments on volies estar sol. Vaig començar a fer cada dia un passeig amb el gos pels voltants d'on visc. Aquests passeigs pels camps i caminets es va anar tornant en definitiva en llargues reflexions internes. La tranquil·litat que hi havia, els paisatges segarrencs i el vent,  feien que em poses a pensar cada cop més. Les preguntes que m'havia fet en el passat, ara mateix ja no eren les mateixes. 

Des de petita sempre havia tingut inquietuds com ara saber com es la gent que viu en aquest planeta, ja que si alguna vegada us heu parat a pensar una mica, arribareu a la conclusió que es un planeta molt i molt gran.Tornant a les inquietuds, sempre m'he preguntat que deu estar vivint i pensant una persona que ara mateix esta a l'altra banda del món... Tindrà la mateixa classe de problemes que podem tenir tu i jo? Ho estarà passat malament com moltes persones que es troben perdudes? tindrà en resum alguna, Reflexió?  

En els moments on me sentit una mica perduda a vegades he pensat: Seria tant bo poder agafar i començar a parlar amb alguna persona que realment no coneixes de res i poder-li buidar el pap.. Una mica com tenir  milions de psicòlegs on-line? :-)  Potser alguna vegada us ha passat com a mi, on en situacions en que et sens estrany, abans preferiries parlar de les preocupacions amb un estrany que amb les persones que tens al costat. En definitiva no crec que sigui una cosa tant anormal,  suposo que internament tens la sensació que aquella persona sols escoltarà i intentarà donar-te el seu punt de vista sense haver de patir pel com i el que et dirà. No hi haurà pressió pel mig de cap dels dos. Tant faria,seriem desconeguts, no?..


Tornant a l'explicació de la meva vida, farà 2 dies que he començat un curs per aturats amb gestió comercial i vendes, on tinc un professor que em va dir el primer dia de classe, que ens aconsellava entre moltes lectures i exercicis, començar a fer un diari personal on escriure reflexions com per exemple  Qui sóc? Que sóc? D'on vinc? Què he après?. Aquestes reflexions tindrien la finalitat de fer un viatge en el temps, tornant a la propia infantesa sense necessitat de passar per hipnosis, sols utilitzant la memòria i pensar en aquells moments on anar a l'escola, on jugar al carrer amb els amics i a mitja tarda agafar el berenar, eren les nostres úniques activitats. La qüestió es recuperar mentalment aquest punts on realment et senties feliç i tranquil com per exemple quan...feies tallers de fang? anaves d'excursió pel camp? jugaves a futbol?...  Penseu que tot allo que vam fer i ser llavors, ara ens passa factura (no en sentit negatiu) de fet ho hem de veure com que han sigut les primeres pedres de la construcció de la nostra "casa" anomenada vida. Es un exercici complex que requereix paciència i temps, pero crec que pot ser molt interessant de provar-ho. Us animo a fer-ho. Segurament us sorprendran els resultats. Ja ho seguirem comentant...